«Vivim immersos en un model de vida impossible de mantenir, indesitjable i injust. El sistema actual, basat en el creixement exponencial i infinit que no té en compte la lògica empírica de la finitud de recursos del planeta, ens està portant i ens portarà a viure en un món inhabitable...».
Amb aquestes paraules comença el manifest que resumeix la trobada de moviments socials que s’ha fet aquest cap de setmana a les masies de Cal Cases i Mas Clapers a Santa Maria d’Oló (Bages) amb l’objectiu de reflexionar, preparar el camí i buscar les eines per posar en marxa el decreixement. La trobada ha aplegat unes 400 persones i ha estat organitzada pel col·lectiu Temps de Revoltes:
Es van muntar tretze àrees de treball. Jo vaig formar part del grup Estratègies per a l’aplicació del decreixement a nivell local. Vàrem aplegar un munt de propostes que anaren des del canvi del model del transport i la mobilitat fins a l’augment de l’autosuficiència alimentària.
Tot i la greu situació que comportarà la crisi energètica, la tasca principal és construir alternatives locals ja siguin grups de transició, cooperatives de consum, locals socials, col·lectius d’acció directa, tallers d’artesans, horts ecològics, bancs de temps... Ja no toca repetir estructures piramidals, ara hem de bellugar-nos a nivell horitzontal. La societat alternativa s’ha de començar a construir des de la comunitat i en resposta a les necessitats quotidianes. Es parteix des de l’àmbit municipal. No es tracta d’inventar res, sinó d’aprofitar les propostes dels diferents moviments socials que ja estan funcionant al territori, afavorint les sinèrgies, creant intercanvis a diversos nivells, reforçant els punts forts locals. No s’ha d’anar de la teoria a la pràctica, sinó de la pràctica —d’allò que ja està funcionant— a la teoria per tal de crear una guia útil, un llibre blanc del decreixement que altres puguin també aplicar. No cal partir de zero: podem aprofitar l’experiència de processos que ja estan en marxa a d’altres territoris.
Per exemple, heu sentit a parlar de les transition towns? Es basen en la praxis anglosaxona que s’està estenent en diverses poblacions d’Anglaterra.
Si en voleu saber més, aquí teniu l’enllaç al web anglès:
I aquí l’enllaç al web dels moviments de transició en espanyol:
Una iniciativa de transició sorgida a la ciutat de Barcelona:
En la mateixa direcció, s’està començant a conèixer una nova sortida: La permacultura, un sistema de disseny d’assentaments humans sostenibles. L’objectiu és crear sistemes ecològics i econòmicament viables que produeixin tot allò que sigui necessari per a cobrir les pròpies necessitats locals de tal manera que siguin sostenibles a llarg termini. Es basa en l’aprofitament de recursos d’acord amb els ecosistemes naturals afavorint l’interacció dels ecosistemes, és a dir, l’associació d’arbres, arbustos i plantes que es nodreixen i protegeixen mútuament.
