LA REVOLUCION DE ISLANDIA

Esta es la breve historia de la Revolución Islandesa: dimisión de todo un gobierno en bloque, nacionalización de la banca, referéndum para que el pueblo decida sobre las decisiones económicas trascendentales, encarcelación de responsables de la crisis, reescritura de la constitución por los ciudadanos y un proyecto de blindaje de la libertad de información y de expresión.

¿Se nos ha hablado de esto en los medios de comunicación europeos? ¿Se ha comentado en las tertulias radiofónicas de politicastros de medio pelo y mercenarios de la desinformación? ¿Se han visto imágenes de los hechos por la TV? Claro que no.

Debe ser que a los Estados Unidos de Europa no les parece suficientemente importante que un pueblo coja las riendas de su soberanía y plante cara al rodillo neoliberal.

O quizás teman que se les caiga la cara de vergüenza al quedar una vez más en evidencia que han convertido la democracia en un sistema plutocrático donde nada ha cambiado con la crisis, excepto el proceso de socialización de las pérdidas con recortes sociales y precarización de las condiciones laborales.

Es muy probable también que piensen que todavía quede vida inteligente entre sus unidades de consumo, que tanto gustan en llamar ciudadanos, y teman un efecto contagio. Aunque lo más seguro es que esta calculada minusvaloración informativa, cuando no silencio clamoroso, se deba a todas estas causas juntas.

Algunos dirán que Islandia es una pequeña isla de tan sólo 300.000 habitantes, con un entramado social, político, económico y administrativo mucho menos complejo que el de un gran país europeo, por lo que es más fácil organizarse y llevar a cabo este tipo de cambios.

Sin embargo es un país que, aunque tienen gran independencia energética gracias a sus centrales geotérmicas, cuenta con muy pocos recursos naturales y tiene una economía vulnerable cuyas exportaciones dependen en un 40% de la pesca.

Yo simplemente pienso que el pueblo islandés es un pueblo culto, solidario, optimista y valiente, que ha sabido rectificar echándole dos cojones, plantándole cara al sistema y dando una lección de democracia al resto del mundo.

Resumen de los acontecimientos

* A finales de 2008, los efectos de la crisis en la economía islandesa son devastadores. En octubre se nacionaliza Landsbanki, principal banco del país. El gobierno británico congela todos los activos de su subsidiaria IceSave, con 300.000 clientes británicos y 910 millones de euros invertidos por administraciones locales y entidades públicas del Reino Unido. A Landsbanki le seguirán los otros dos bancos principales, el Kaupthing el Glitnir. Sus principales clientes están en ese país y en Holanda, clientes a los que sus estados tienen que reembolsar sus ahorros con 3.700 millones de euros de dinero público. Por entonces, el conjunto de las deudas bancarias de Islandia equivale a varias veces su PIB. Por otro lado, la moneda se desploma y la bolsa suspende su actividad tras un hundimiento del 76%. El país está en bancarrota.

* El gobierno solicita oficialmente ayuda al Fondo Monetario Internacional (FMI), que aprueba un préstamo de 2.100 millones de dólares, completado por otros 2.500 millones de algunos países nórdicos.

* Las protestas ciudadanas frente al parlamento en Reykjavik van en aumento. El 23 de enero de 2009 se convocan elecciones anticipadas y tres días después, las caceroladas ya son multitudinarias y provocan la dimisión del Primer Ministro, el conservador Geir H. Haarden, y de todo su gobierno en bloque. Es el primer gobierno (y único que yo sepa) que cae víctima de la crisis mundial.

* El 25 de abril se celebran elecciones generales de las que sale un gobierno de coalición formado por la Alianza Social-demócrata y el Movimiento de Izquierda Verde, encabezado por la nueva Primera Ministra Jóhanna Sigurðardóttir.

* A lo largo del 2009 continúa la pésima situación económica del país y el año cierra con una caída del PIB del 7%.

* Mediante una ley ampliamente discutida en el parlamento se propone la devolución de la deuda a Gran Bretaña y Holanda mediante el pago de 3.500 millones de euros, suma que pagarán todos las familias islandesas mensualmente durante los próximos 15 años al 5,5% de interés. La gente se vuelve a echar a la calle y solicita someter la ley a referéndum. En enero de 2010 el Presidente, Ólafur Ragnar Grímsson, se niega a ratificarla y anuncia que habrá consulta popular.

* En marzo se celebra el referéndum y el NO al pago de la deuda arrasa con un 93% de los votos. La revolución islandesa consigue una nueva victoria de forma pacífica.

* El FMI congela las ayudas económicas a Islandia a la espera de que se resuelva la devolución de su deuda.

* A todo esto, el gobierno ha iniciado una investigación para dirimir jurídicamente las responsabilidades de la crisis. Comienzan las detenciones de varios banqueros y altos ejecutivos. La Interpol dicta una orden internacional de arresto contra el ex-Presidente del Kaupthing, Sigurdur Einarsson.

* En este contexto de crisis, se elige una asamblea constituyente el pasado mes de noviembre para redactar una nueva constitución que recoja las lecciones aprendidas de la crisis y que sustituya a la actual, una copia de la constitución danesa. Para ello, se recurre directamente al pueblo soberano. Se eligen 25 ciudadanos sin filiación política de los 522 que se han presentado a las candidaturas, para lo cual sólo era necesario ser mayor de edad y tener el apoyo de 30 personas. La asamblea constitucional comenzará su trabajo en febrero de 2011 y presentará un proyecto de carta magna a partir de las recomendaciones consensuadas en distintas asambleas que se celebrarán por todo el país. Deberá ser aprobada por el actual Parlamento y por el que se constituya tras las próximas elecciones legislativas.

* Y para terminar, otra medida “revolucionaria” del parlamento islandés: la Iniciativa Islandesa Moderna para Medios de Comunicación (Icelandic Modern Media Initiative), un proyecto de ley que pretende crear un marco jurídico destinado a la protección de la libertad de información y de expresión. Se pretende hacer del país un refugio seguro para el periodismo de investigación y la libertad de información donde se protegan fuentes, periodistas y proveedores de Internet que alojen información periodística; el infierno para EEUU y el paraíso para Wikileaks.

Puedes leer más en el enlace al Diario Digital Siglo XXI: http://www.diariosigloxxi.com/texto-diario/mostrar/68555/islandia-la-revolucin-silenciada

25-07-2010 Arcadi Oliveres torna a l’Attac

Avui penjo els dos enllaços a una conferència extraordinària d'Arcadi Oliveres, catedràtic d'economia, realitzat per l'equip de la Caja de Pandora i Mizar en un acte organitzat per ATTAC. Porta per títol: Una nova Arquitectura Internacional per a després de la Crisi.

Quina passada de conferència de denúncia a la injustícia econòmica! Com sempre, l’Arcadi diu les coses pel seu nom però ho fa amb una pedagogia que tot és molt més fàcil d’entendre. Explica per què tenim una crisi econòmica (que no és la més important; són més importants la crisi alimentària i la crisi energètica) i dóna sis claus per sortir d'aquesta situació: financera, laboral, banca ètica, pacifista, ecològica, solidària.

Crec que tots els ciutadans hauríem de conèixer les dades que dóna: amb 50.000 milions d’euros anuals s’eliminaria la fam al món; els Estats s’han negat a aportar aquesta xifra però han donat molts més diners (54 vegades més) a la banca per fer front a la crisi “econòmica” (creada per les pròpies entitats financeres i el seu canvi de rol d’intermediaris a especuladors). Són al·lucinants, també, les xifres d’estalvi del Pla Zapatero comparades amb la despesa militar, la inversió de l’Estat a Caja Madrid al costat del que significa la reducció de les pensions... I moltes altres dades més.

Val la pena veure els vídeos sencers (subtítols en castellà)

Video completo 1ªparte aqui:

http://vimeo.com/13506110

Video completo 2ªparte aqui:

http://vimeo.com/14152848

Temps de Re-voltes. Posem en marxa el decreixement!

«Vivim immersos en un model de vida impossible de mantenir, indesitjable i injust. El sistema actual, basat en el creixement exponencial i infinit que no té en compte la lògica empírica de la finitud de recursos del planeta, ens està portant i ens portarà a viure en un món inhabitable...».

Amb aquestes paraules comença el manifest que resumeix la trobada de moviments socials que s’ha fet aquest cap de setmana a les masies de Cal Cases i Mas Clapers a Santa Maria d’Oló (Bages) amb l’objectiu de reflexionar, preparar el camí i buscar les eines per posar en marxa el decreixement. La trobada ha aplegat unes 400 persones i ha estat organitzada pel col·lectiu Temps de Revoltes:

http://tempsderevoltes.blogspot.com/.

Es van muntar tretze àrees de treball. Jo vaig formar part del grup Estratègies per a l’aplicació del decreixement a nivell local. Vàrem aplegar un munt de propostes que anaren des del canvi del model del transport i la mobilitat fins a l’augment de l’autosuficiència alimentària.

Tot i la greu situació que comportarà la crisi energètica, la tasca principal és construir alternatives locals ja siguin grups de transició, cooperatives de consum, locals socials, col·lectius d’acció directa, tallers d’artesans, horts ecològics, bancs de temps... Ja no toca repetir estructures piramidals, ara hem de bellugar-nos a nivell horitzontal. La societat alternativa s’ha de començar a construir des de la comunitat i en resposta a les necessitats quotidianes. Es parteix des de l’àmbit municipal. No es tracta d’inventar res, sinó d’aprofitar les propostes dels diferents moviments socials que ja estan funcionant al territori, afavorint les sinèrgies, creant intercanvis a diversos nivells, reforçant els punts forts locals. No s’ha d’anar de la teoria a la pràctica, sinó de la pràctica —d’allò que ja està funcionant— a la teoria per tal de crear una guia útil, un llibre blanc del decreixement que altres puguin també aplicar. No cal partir de zero: podem aprofitar l’experiència de processos que ja estan en marxa a d’altres territoris.

Per exemple, heu sentit a parlar de les transition towns? Es basen en la praxis anglosaxona que s’està estenent en diverses poblacions d’Anglaterra.

Si en voleu saber més, aquí teniu l’enllaç al web anglès:

http://www.transitiontowns.org/

I aquí l’enllaç al web dels moviments de transició en espanyol:

http://movimientotransicion.pbworks.com/w/page/21695346/Frontpage

Una iniciativa de transició sorgida a la ciutat de Barcelona:

http://barcelonaentransicio.webs.com/

En la mateixa direcció, s’està començant a conèixer una nova sortida: La permacultura, un sistema de disseny d’assentaments humans sostenibles. L’objectiu és crear sistemes ecològics i econòmicament viables que produeixin tot allò que sigui necessari per a cobrir les pròpies necessitats locals de tal manera que siguin sostenibles a llarg termini. Es basa en l’aprofitament de recursos d’acord amb els ecosistemes naturals afavorint l’interacció dels ecosistemes, és a dir, l’associació d’arbres, arbustos i plantes que es nodreixen i protegeixen mútuament.

http://www.permacultura-es.org/

08-02-2008 no als transgènics !!!

Gairebé cada dia hi ha notícies noves que de manera indirecta parlen dels transgènics. Cal estar atent per adonar-se de cap a on anem:

El dia 11 de gener vam saber la notícia de què als Estats Units s’ha acceptat la clonació animal per a l’alimentació...

El dia 15 de gener llegim una notícia on Juan Pundik denuncia que s’ha aprovat l’administració de PROZAC a nens, per qüestions de mercat...

El dia 14 de gener sabem que França ha suspès el cultiu de blat de moro transgènic MON810...

Mans Unides denuncia que el negoci dels agrocombustibles o biocarburants és immoral i no és cap solució energètica...

Aquestes notícies ens serveixen per introduir el tema de la biotecnologia, explicar què són els transgènics i presentar la nova Plataforma Som lo que Sembrem, una proposta que ha sorgit de l’Assamblea Pagesa de Catalunya per donar suport a una Iniciativa Legislativa Popular que proposi al Parlament de Catalunya la legislació que aturi el cultiu d’aliments transgènics a l’àmbit territorial català.

Saps per què són perillosos per a la salut els transgènics? Vols saber quina diferència hi ha entre un organisme genèticament modificat i la millora genètica tradicional? Sabies que l’Estat espanyol és el país de la Unió Europea amb més superfície cultivada de transgènics?

Perquè l’alimentació es una necessitat humana i no una mercaderia industrial, diguem no als transgènics!!! Més a:

http://www.somloquesembrem.org/index3.php?actual=7&actual2=175

01-02-2008 Fòrum Social Català

Com a continuació del Fòrum Social Mundial celebrat l’any 2007 a Nairobi (Kenia) i sota el lema “un altre món ja és possible”, els dies 25, 26 i 27 de gener s’ha reunit a l’edifici històric de la Universitat Barcelona el Fòrum Social Català (FSC), un moviment social que aplega 150 entitats les quals durant tres dies han organitzat més de 100 activitats que han comptat amb la participació de quasi 5.000 persones. La trobada ha acabat amb una marxa per les Rambles fins a la plaça Sant Jaume amb unes 2.300 persones. Però sembla que la notícia no deu ser important, perquè els mitjans de comunicació no se n’han fet cap ressò.

“Vivim immersos en un model de vida injust, impossible de mantenir i indesitjable, basat en un creixement irracional que no té en compte que els recursos del planeta són limitats...”

Així comença el manifest del FSC, que aplega persones diverses a qui els preocupa la pobresa, l’especulació, la precarietat laboral, les guerres injustes i injustificables, els paradisos fiscals, el racisme, els models energètics obsolets, la proliferació dels transgènics, la vulneració dels drets humans...

Vols saber més coses del Fòrum Social Català? Aquí tens l'enllaç al seu web

http://fscat.blog.pangea.org/

25-01-2008 Què és la MAT i quins interessos amaga

Sorgeixen simultàniament diverses notícies aparentment desconnectades:

10-01-2008: la cimera bilateral França – Espanya amb la trobada de Sarkozy i Zapatero, a Paris, per parlar, entre altres temes, de la connexió elèctrica pels Pirineus catalans.

23-01-2008: 70.000 abonats de FECSA – ENDESA passen altra vegada la nit sense llum a Barcelona

11-01-2008: Gran Bretanya dóna llum verda a la construcció de noves centrals nuclears en un programa que durarà fins l’any 2020 i que estarà finançat pel sector privat

04-01-2008: el vicepresident de la Generalitat, Carod Rovira, fa una visita de caràcter institucional a Manlleu i quan és preguntat sobre la MAT respon que no té res a dir

23-01-2008: Acords de la Comissió Europea, a Bruseles, per tal de reduir, d’aquí al 2020, un 20% les emissions de CO2

Totes aquestes notícies estan relacionades. Si aprenem a llegir entre línies i sumem, ens adonem que la MAT ha de servir per transportar l’excedent elèctric francès d’origen nuclear cap al Marroc i Algèria, a través d’una autopista elèctrica de 400 Kv que viatjarà a travñes de Catalunya. Aquest sentit de la distribució elèctrica de nord a sud és provisional mentre es construeixen les noves centrals al nord d’Africa, per aleshores viatjar en sentit contrari, de sud a nord, creuant altra vegada per Catalunya, perquè bascos i aragonesos no van permetre que passés pel seu territori. S’utilitzen les apagades a Barcelona (causades per la manca de manteniment a la xarxa), per justificar una demanda energètica que fomenta el consum per comptes d’apostar per les energies renovables i els sistemes de generació distribuïda.

¿Us adoneu que tot plegat és una estratègia per tal de justificar una mega-xarxa de distribució que no ens fa cap falta i que va en contra del que hauria de ser una xarxa descentralitzada d'energies alternatives?