L’any 2009, les companyies farmacèutiques van pagar 281 milions de dòlars a metges a canvi de què receptessin els seus productes. 384 metges van rebre més de 100 mil dòlars per tal de promoure medicaments als Estats Units. És clar que aquestes dades són de només 7 de les grans farmacèutiques. Si aquí hi suméssim tota la resta... Podeu llegir la notícia sencera a:
Fa anys que se sap, això dels “suques” als metges, però és la primera vegada que ho llegeixo en un titular. Hi ha metges (no tots, gràcies a Déu!) que es treuen un sobresou gràcies a les receptes. És una pràctica habitual perfectament “legal”. Voleu saber com es fa?, aquí teniu l’explicació:
«Cada venedor tenia assignada una quantitat per regals a metges i els distribuïa per la seva zona segons convingués. Sovint els ajuts que els metges demanaven eren coses senzilles com un ordinador portàtil, un equip nou de sutura, una ajuda per pagar el lloguer de la consulta, un rellotge d’un model molt car que al metge li feia il·lusió, o un viatge a Cuba que tal doctor s’ho volia fer amb una negra. Això, ho comprenia. Ell mateix havia hagut de buscar solucions per fer passar com ajuts a metges conceptes tan allunyats de la medecina com un vídeo nou, perquè al doctor se li havia espatllat l’aparell que tenia al domicili particular, o els rebuts dels estudis de secundària de la filla en una escola d’un dels millors barris de Saragossa. Una vegada va enxampar un metge que li havia presentat el programa d’un congrés demanant-li que el laboratori li pagués el viatge i que ja havia fet el mateix amb dos companys d’altres laboratoris, a fi de rebre per triplicat l’import de la inscripció i que, a l’hora de veritat, ni tan sols no havia anat al congrés. Ell no havia dit res ni quan la propera vegada, el mateix metge va repetir la tàctica i li va lliurar la sol·licitud d’inscripció a un congrés dins un sobre adreçat a nom d’un altre metge, algú que no la faria servir i que li havia prestat perquè el laboratori pogués justificar la despesa: el metge rebia un taló acompanyat d’una carta que feia els efectes de factura, amb concepte d’alguna cosa com “Col·laboració Professional”. I, és clar, tot era absolutament legal, perquè a la carta que acompanyava el xec constava sempre el desglossament dels impostos retinguts.» Tots els dilluns són dolents, pàg. 164.
Perquè el laboratori pagui aquests regals, cal que el metge recepti els seus productes:
«...just en aquell moment una doctora se li va apropar.
–Son macos, aquests retratos –va dir davant uns gargots endolcits amb tons pastel i fets per una dona que tenia la mateixa cara de nen de Murillo que donava als seus retrats.
A la Sara no li agradaven gens, així que es va limitar a fer un capcineig afirmatiu.
–Li volia agrair el xec per despeses de viatge. Han estat molt amables –va afegir en veu baixa la doctora alhora que desviava la mirada, ruboritzant-se de vergonya.
Tampoc no li agradaven les pintures, la Sara ho va comprendre de seguida. Només havien estat l’excusa que li havia donat el valor suficient per acostar-se a la Sara i donar les gràcies pel xec generós que, juntament amb el bitllet d’avió i la reserva d’hotel, li havia obsequiat el laboratori. Era un xec d’agraïment: la doctora receptava a bon ritme els seus productes i calia tenir-la contenta». Tots els dilluns són dolents, pàg. 95.
Què li fa vergonya a la doctora, agrair el xec? El que li hauria de fer vergonya és acceptar-lo! Però és clar, és tan fàcil caure i costa tant dir que no...
«Els metges no volien la bata tacada, la necessitaven neta, però no tenien escrúpols per acceptar diners –es prostituïen també professionalment un cop tastat com n’era de còmode el diner fàcil– sense voler aturar-se a pensar d’on sortien els diners que es repartien. I ella mateixa seguia el joc de les comissions i acceptava les normes nacionals, l’engany oficiós i oficial aplicat a tots els nivells d’estratificació econòmica, del primer a l’últim...» Tots els dilluns són dolents, pàg. 202-203.
Tornem a la noticia, perquè ens cal deixar clar que no es tracta d'una pràctica il·legal:
Pagar a doctores para que promuevan sus medicamentos (o dicten favorables conferencias) no es ilegal pero es ciertamente cuestionable desde el punto de vista ético. A la hora de decidir qué medicamento recetar o qué procedimiento seguir los doctores pueden estar siendo influenciados por estas grandes compañías. Y si se toma en cuenta el hecho de que muchas de estas sustancias están diseñadas sólo para tratar síntomas pero no para curar (como sostiene el video al final de esta nota) para así mantener el negocio, este compromiso ético en el que los doctores son puestos es alarmante.
Vols llegir la noticia sencera? Clica a “més informació”
Grandes compañías (o mafias) farmacéuticas pagaron 281 millones de dólares en el 2009 a doctores; 384 doctores recibieron más de 100 mil dólares para que promovieran medicamentos en Estados Unidos
Publicación: 02/02/11 05:55 PM pijamasurf
Publicación: 02/02/11 05:55 PM pijamasurf
La gente de ProPublica ha hecho un excelente trabajo dando a conocer información sobre los pagos de 281 millones de dólares que hicieron grandes compañías farmacéuticas a doctores en el 2009 y en algunos casos en el 2010 para que estos promovieran sus medicamentos. Las cifras sólo incluyen información revelada por siete de las más grandes farmacéuticas en proceso de cumplir con la ley de transparencia Physician Payments Sunshine Act que obligará desde el 2013 a todas las compañías a revelar los pagos que hacen a los doctores en Estados Unidos.
En la base de datos de ProPublica se pueden consultar los nombres de los 384 doctores que recibieron más de 100 dólares de compañías farmaceúticas, en un claro conflicto de interés que trafica a fin de cuentas con la salud, la vida y la muerte.
Pagar a doctores para que promuevan sus medicamentos (o dicten favorables conferencias) no es ilegal pero es ciertamente cuestionable desde el punto de vista ético. A la hora de decidir qué medicamento recetar o qué procedimiento seguir los doctores pueden estar siendo influenciados por estas grandes compañías. Y si se toma en cuenta el hecho de que muchas de estas sustancias están diseñadas sólo para tratar síntomas pero no para curar (como sostienete el video al final de esta nota) para así mantener el negocio, este compromiso ético en el que los doctores son puestos es alarmante. (estas compañías son todas trasnacionale spor lo cual seguramente está pasando en tu país). Los pagos nos muestran que el Big Pharma es una mafia global cuyo máximo negocio no es curar a las personas sino mantenerlas enfermas para que sigan comprando medicinas como si fueran grandes cárteles de drogas (aunque pensándolo bien justamente es lo que son).
No deixeu de veure aquest vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=fOT5DSIUTOY&feature=player_embedded
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada